El sutra del cor

Tibetà: Phags.pa shes.rab.kyi pha.rol.tu phyin pa'i snying.po
Català: El discurs sobre l'essència de la saviesa que va més enllà

---

Per a Joan Terol, que em va fer l'oferiment d'aquest petit tresor.

Això he escoltat. Una vegada, el Benaventurat romania a Rajagriha sobre el Cim del Voltor, amb una gran assemblea de monjos i bodissatves. En aquell temps, el Benaventurat estava totalment absort en la concentració que examina tot fenomen anomenada "Il·luminació Profunda".

Alhora, el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, contemplava la profunda pràctica de la Saviesa que va més enllà, analitzant els cinc agregats, buits per naturalesa.

Llavors, mitjançant la inspiració del Buda, el Venerable Sariputra parlà al Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, tot dient: "Com han d'aprendre aquells de bona família que desitgen seguir la pràctica profunda de la Saviesa que va més enllà?". Així parlà i el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, contestà al Venerable Sariputra: "Oh, Sariputra, qualsevol fill o filla de bona família que desitge seguir la pràctica profunda de la Saviesa que va més enllà, haurà de contemplar-la així, analitzant els cinc agregats, buits per naturalesa.

Forma és buit, vacuïtat és forma. Vacuïtat no és més que forma, forma no és més que vacuïtat. De la mateixa manera, sensacions, recognició, formacions kàrmiques i consciència són buides.

Per tant, Sariputra, tots els fenòmens són buits, sense característiques. Ni naixen ni tenen fi; no són ni impurs ni lliures d'impuresa. Ni augmenten ni minven.

Per tant, Sariputra, en vacuïtat no hi ha forma, ni sensacions ni recognició, ni formacions kàrmiques, ni consciència; no hi ha ull, ni orella, ni nas, ni llengua, ni cos ni ment. No hi ha esferes dels ulls..., fins i tot no hi ha esferes de la ment; no hi ha res de tot això, ni tan sols l'esfera de la consciència mental. No hi ha ignorància; no hi ha destrucció d'ignorància..., no hi ha res de tot això, fins i tot no hi ha vellesa ni mort, ni hi ha destrucció de vellesa ni mort. Per tant, no hi ha sofriment, ni causa de sofriment, ni cessació del sofriment ni camí. No hi ha saviesa, ni guanys ni absència de guanys.

Per tant, Sariputra, com que no hi ha guanys tots els Bodissatves segueixen la saviesa que va més enllà; i a causa que no hi ha foscor de ment, no tenen por. Passant completament enllà de la falsedat, arriben enllà dels confins de l'aflicció.

Tots els Budes que romanen en els tres temps, en confiar en la saviesa que va més enllà, despertaren completament i clara a la insuperada, més perfecta i completa Il·luminació.
D'aquesta manera, el mantra de la saviesa que va més enllà, el mantra del gran discerniment, el mantra insuperat, el mantra immillorable, el mantra que calma tot sofriment haurà de ser conegut com la veritat, perquè no hi ha decepció. El mantra de la saviesa que va més enllà és proclamat:

TA YA TA OM GATE GATE PARAGATE PARASAMGATE BODI SOHA
(Vés, vés, vés més enllà, vés completament més enllà, Despertat, que així siga!)

Oh, Sariputra, així és com un Bodissatva Mahassatva haurà d'aprendre la profunda saviesa que va més enllà.

Llavors el Beneït sorgí d'aquella concentració i elogià el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, dient: "Molt bé, molt bé, fill de bona família! És exactament així. La profunda saviesa que va més enllà haurà de ser practicada exactament com has dit, i els Tatagates se n'alegraran."

Quan el Beneït hagué dit això, el Venerable Sariputra, el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, tota aquesta reunió i el món amb els seus déus, homes, antidéus i esperits, amb els cors plens de goig, lloaren les paraules del Beneït.

Així acaba el noble discurs sobre l'essència de la saviesa que va més enllà.