Epictet: Un manual de vida

Ni vergonya, ni culpa

Si el que sentim sobre les coses és el que ens causa turment, més que no pas les coses per elles mateixes, resulta absurd inculpar els altres. Per tant, quan patim un revés, una molèstia o una aflicció, no en donem la culpa als altres, sinó a la nostra pròpia actitud. La gent mesquina sol retreure als altres el seu infortuni. La majoria de gent s'ho retreu a ella mateixa. Els qui es consagren a una vida de saviesa comprenen que l'impuls d'inculpar quelcom o algú és una niciesa, que res no es guanya inculpant, ja sigui els altres o bé un mateix.

Un dels signes que anuncien l'alba del progrés moral és la gradual extinció de la culpa. Vegem la futilitat de l'acusació. Com més examinem les nostres actituds i treballem sobre nosaltres mateixos menys susceptibles som de ser escombrats per reaccions emocionals tempestuoses en les quals cerquem explicacions fàcils a esdeveniments espontanis.

Les coses són senzillament el que són. El altres que pensin el que vulguin; no és el nostre assumpte. Ni vergonya, ni culpa.

Epictet, Un manual de vida. Una nova interpretació per Sharon Lebell, traducció de Borja Folch, Palma de Mallorca, J.J. de Olañeta, Editor ("Els petits llibres de la saviesa", 15), 1997, ps. 24-5.

Epictet de Hieràpolis