dijous, 21 de juliol de 2011

Carlos Castaneda: "Els set principis dels aguaitadors"

El primer principi de l'art de l'aguait és que els guerrers elegeixen el camp de batalla. Un guerrer mai no entra en batalla sense conêixer abans l'entorn.

Eliminar tot l'innecessari és el segon principi de l'art de l'aguait. Un guerrer no complica les coses. Busca la senzillesa. Aplica tota la concentració a decidir si entra o no en batalla, perquê en cada batalla es juga la vida. Aquest és el tercer principi de l'art de l'aguait. Un guerrer ha d'estar disposat i preparat per a realitzar l'última parada ací i ara. Però no pas de qualsevol manera.

Un guerrer es relaxa i s'amolla; no té por de res. Només llavors els poders que guien els éssers humans obren el camí al guerrer i l'auxilien. Només llavors. Aquest és el quart principi de l'art de l'aguait.

Quan acaren una força superior amb què no poden combatre, els guerrers es retiren momentàniament. Deixen que els pensaments fluesquen lliurement. S'ocupen d'altres coses. Qualsevol cosa pot servir. Aquest és el cinquê principi de l'art de l'aguait.

Els guerrers comprimeixen el temps. Aquest és el sisê principi de l'art de l'aguait. Fins i tot un sol instant compta. En una batalla per la vida, un segon és una eternitat, una eternitat que pot decidir la victòria. Els guerrers persegueixen l'èxit; per tant, comprimeixen el temps. Els guerrers no balafien ni un sol instant.

Per tal d'aplicar el setê principi de l'art de l'aguait un ha d'aplicar els altres sis: un aguaitador no se situa mai en primera fila. Sempre observa des de darrere de l'escenari.

Aplicar aquests principis produeix tres resultats. El primer és que els aguaitadors aprenen a no prendre's mai seriosament: aprenen a riure's d'ells mateixos. Si no tenen por de fer el ridícul, poden ridiculitzar qualsevol. El segon és que els aguaitadors aprenen a tenir una paciència inexhaurible. Els aguaitadors no tenen mai pressa, no s'inquieten mai. I el tercer és que els aguaitadors aprenen a tenir una inexhaurible capacitat d'improvisació.

Traduït per Salvador Jàfer de Carlos Castaneda. La rueda del tiempo. Madrid (Gaia Ediciones), 1998, pàgs. 227-233.

Blocs per a navegar