"Em diuen boig per defensar els drets dels homosexuals al Marroc"

Traduït de La Vanguardia

ENTREVISTA A ABDELLAH TAÏA

L'escriptor aposta per adaptar l'Islam als temps actuals

Javier Rada | Madrid | 26/09/2008 | Actualitzada a les 02:51 h

El van convertir en boig, un rodamón que "vivia a la lluna". Un cop publicada la notícia sobre la seva homosexualitat, va tancar la porta de l'hotel amb clau. Va pensar que vindrien a buscar-lo la policia secreta o els integristes. Va recordar l'opressió que va sentir amb tretze anys, quan va saber qui era i que estaria "per sempre en una presó". Potser per això Abdellah Taïa, escriptor marroquí de 35 anys, el primer a declarar públicament la seva condició en un "Marroc hipòcrita", es defineix com a "heroi". Un heroi per a molts dels que encara ploren i corren a amagar-se, els que són assenyalats, jutjats, atacats, escopits i insultats en nom de la religió.

Abdellah TaÏa durant el seu pas per Madrid / Javier Rada

Resident a París, és autor d'èxits com el llibre autobiogràfic Le rouge du tarbouche o L'Exèrcit de Salvació. El dia que va tancar la porta de l'hotel, el 2006, al Marroc, acabava de sortir de l'armari; millor dit, el va cremar: va usar les mesquites de la premsa i va armar un enrenou colossal. I va saber llavors que "començava un combat". Sabia que la seva mare mai no ho entendria. Trencaria definitivament el somni de "formar una família i de viatjar a la Meca". Els seus veïns el senyalarien. I corria el perill de ser empresonat, com els passa actualment a altres. En virtut de l'article 489 del Codi Penal marroquí, l'homosexualitat està penada entre 6 mesos i 3 anys de presó. I els islamistes, en avanç, no permeten que els individus trien les seves pròpies opcions. "La meva única sortida era embogir", explica. "El Marroc és un lloc ple de bojos abandonats pels carrers i vaig voler ser com ells". I es va tornar boig, sí. Tan boig com per trencar silencis centenaris. I aconseguir així el "dret a mirar a la cara, ja reconegut, mitjançant una revolució íntima que partia de la meva sexualitat", explica. Acaba de visitar Madrid en el marc del I Congrés internacional de drets humans, societat civil i homosexualitat en els països de majoria musulmana.

- La família, el poder polític i la religió són les grans presons de l'homosexual al Marroc?

Actuen els tres grups de pressió a la vegada. És el pes de la societat contra l'individu, tots fan molt per mantenir aquesta situació de discriminació. L'autoritat, per exemple, es legitima en la religió perquè es faci la seva voluntat, de la mateixa manera que la família.

- La religió serveix com a excusa per controlar els individus?
-Aquest és un problema que afecta els individus i la manera com aquests són jutjats des d'un punt de vista religiós per les seves decisions i els seus actes. Si no fas el que diu la religió et titllen de no ser persona i naturalment això és molt hipòcrita.

- Es refereix a la doble moral que per una banda permet l'homosexualitat amagada i de l'altra la condemna amb penes de presó si es fa pública?
-Sí. A partir d'aquest sistema esquizofrènic és molt difícil avançar. Primer hem de resoldre la mentalitat de la gent. Sobretot pel que fa al respecte dels individus i les seves aspiracions. Els individus han de reivindicar els seus drets i no quedar fora, perquè estem en el segle XXI, vulguin o no. Ara està començant aquest debat al Marroc malgrat que la situació no és favorable.

- Les reivindicacions dels homosexuals al Marroc s'allunyen encara d'una militància política, són, per dir-ho així, crits individuals ...
-Té raó. La majoria de marroquins no sabem quins són els nostres drets i existeixen poders en els més diversos àmbits que volen decidir el que un ha de fer. Però el debat ja està en la societat marroquina, comencen a alçar-se veus crítiques, individus que parlen i dissenten. Encara que aquest debat no afecti, per desgràcia, tota la societat, sí que és un punt de partida.

- És l'individu davant una societat aparentment en bloc?
-Cal pensar que al Marroc tot està controlat pel poder, tot silenciat, ara ens diuen que hem d'esperar, però esperar què? Hi ha generacions senceres que han estat sacrificades. I nosaltres diem prou. Volem molt els nostres pares, però han de comprendre que no volem ser com ells.

- Ha dit que en guanyar la llibertat va guanyar també la soledat ...
-Guanyes la soledat. Ningú t'ajuda. Per molt que surtis a la premsa, et redueixes al teu cercle més proper. La gent em diu que sóc un boig irreal, que viu a la lluna per reclamar els drets dels individus. Però això no és greu. Perquè allò veritablement important és seguir el teu propi camí.

- Hi ha contradiccions entre l'Islam i l'actual interpretació sobre la seva condemna a l'homosexualitat?
-En efecte. El mateix text de l'Alcorà és del tot ambigu. Fins i tot en relació a les promeses del paradís, i també si ens fixem en la tradició poètica islàmica. Hi ha grans autors de la poesia islàmica que escrivien odes sobre el seu gust pels joves, i discutien sobre la passió per homes i dones. Malgrat aquestes contradiccions la gent no sembla sortir de la seva hipocresia.

- Què s'ha de fer llavors amb el pes religiós?
-Tenim una gran necessitat de modernitzar i racionalitzar la nostra religió, i adaptar-la als temps que corren. Crec que jo represento un exemple sobre aquesta direcció. Cal forçar el canvi.