diumenge, 9 de novembre de 2008

Es troba el Grial a València?

Pàgina 26

Aquesta és la pregunta que durant els darrers tres dies han intentat respondre diversos investigadors en el «Primer Congrés Internacional sobre el Sant Calze», que es clausura hui al Centre Cultural de la Beneficència de València. L'encontre va ser inaugurat divendres pel president de la Generalitat i l'arquebisbe de València, el qual ha donat tot el suport de l'Església a la trobada. De fet, l'Arquebisbat de València, el Capítol de la Catedral i la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir estan entre els organitzadors del Congrés, a banda del Centre Espanyol de Sindonologia. Tot i això, els aspectes més religiosos de l'encontre han quedat prou aparcats a la premsa, ja que allò que s'ha ressaltat més els darrers dies són les ponències de caràcter científic sobre història, arqueologia i art, encara que, en realitat, no s'ha aportat massa novetats respecte al que ja se sabia de l'anomenat Sant Calze de València. Diu la tradició que es tracta de la copa que hauria emprat Jesús de Natzaret durant l'Última Cena en el moment que va consagrar l'Eucaristia, segons el ritual cristià. Tot i això, no es tracta d'una relíquia qualsevol, sense cap suport històric com les que hi ha repartides per tot Europa.

La copa està plenament documentada a partir de 1399, moment en què els frares del monestir aragonés de Sant Joan de la Penya van lliurar la relíquia al rei Martí l'Humà, que el va portar al palau reial de Saragossa. El seu successor, Alfons el Magnànim, el va deixar en 1416 a la Catedral de València en penyora, junt amb altres relíquies, com a garantia dels préstecs fets per la ciutat de València al rei per a finançar la conquesta de Nàpols, però el rei ja mai va regressar, i el calze va quedar per a sempre a València fins als nostres dies. Abans d'aquesta data no hi ha cap document que certifique la seua possible autenticitat, però hi ha tot un seguit d'indicis que, en principi, al parer d'alguns experts, no ho contradiuen. Segons la tradició, la copa que va emprar Jesús hauria anat de Jerusalem a Roma de la mà del que després seria Sant Pere, i allà es va quedar en mans dels papes successors fins al 258. Aquest any l'emperador Dioclecià va ordenar l'embargament de tots els bens de l'Església, i el Papa hauria ordenat amagar-lo al que després seria Sant Llorenç, que abans de morir el va enviar amb un amic a casa dels seus pares, a Osca. L'any 533, sempre segons la tradició, hauria estat en la catedral d'Osca, construïda expressament per allotjar-lo, i arran de la invasió musulmana de la península hauria passa per diverses ermites i esglésies romàniques dels Pirineus, fins que va acabar al monestir de Sant Joan de la Penya, en un lloc ben amagat.

Precisament una de les ponències més destacades del congrés ha estat la de Michael Hesemann, un antropòleg alemany expert en relíquies, el qual afirma que tota la literatura medieval sobre el Grial està basada en la copa que es guardava en Sant Joan de la Penya. A més, afirma que l'obra original del «Parzival» hauria estat encarregada pel rei d'Aragó Alfons el Bataller, de forma propagandística. A més, Hesemann va sorprendre els assistents traient un recipient de fang datat en el segle I, procedent d'una excavació de Jerusalem, per a ensenyar la seua morfologia, la qual coincideix amb la del calze de València. D'altra banda, Vicent Zuriaga va presentar un estudi dels frescs romànics pirenaics, majoritàriament del segle XII, en els quals es mostra la Mare de Déu sostenint el grial, tot i que segons va explicar el professor d'art, les representacions medievals són esquemàtiques i no realistes. Tot açò demostraria, segons aquests dos experts, que allò que la tradició europea identificava com el grial estava a la zona dels Pirineus a l'edat mitjana, i com que la copa de València sí estava allà a finals del segle XIV, tot estaria relacionat. De tota manera cal recordar que altres tradicions identifiquen el grial com una cosa espiritual, de recerca de si mateix, i no com un objecte físic relacionat amb Crist.

Pel que fa a l'arqueologia, la principal aportació del congrés ha estat una petició per a analitzar el calze de València amb tècniques actuals, com ara per exemple amb un accelerador de partícules. L'únic estudi fet, fins ara, de manera científica, és el que va realitzar en 1960 el catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Saragossa, Antonio Beltran. Aquest estudi va deixar clar que el Sant Calze està format, en realitat, per tres peces, un peu d'or, d'orfebreria medieval, la base de pedra, que és en realitat un plat àrab invertit, i la copa en sí, que està realitzada en àgata. Beltran va datar per comparació la part més antiga entre els segles IV i I aC, i hauria estat manufacturada per un taller de Síria o Palestina. El seu successor en la càtedra, i ponent del congrés, Manuel Martín-Bueno, va explicar divendres que nous estudis amb tècniques actuals permetrien afinar més la forquilla cronològica, així com establir amb seguretat el taller en el qual va ser esculpit el recipient, ja que les bases de dades existents en l'actualitat ho farien possible. Quant al material emprat, l'àgata, els experts assistents han insistit en que encaixa perfectament amb la llei jueva que no permet emprar materials porosos en Pasqua per evita la contaminació, per la qual cosa els recipients de taula només poden ser de pedra o plata.

D'altra banda, el fet que es tracta d'una pedra luxosa estaria en consonància amb el fet que el suposat Sant Sopar, si es va celebrar, s'hauria realitzat en casa d'una família rica de Jerusalem, contradient així la típica acusació que es tracta d'una pesa massa costosa per al nivell econòmic que se li suposa a Jesús de Natzaret. Les conclusions finals del congrés seran analitzades hui al matí abans de la clausura, tot i que ja s'han avançat algunes. Així, el que aquesta reunió organitzada per l'Església ha volgut deixar clar és que ara per ara no hi ha cap prova que garantisca l'autenticitat del Sant Calze de València, però que al contrari que la gran majoria de relíquies existents que s'atribueixen ser el grial, les quals no tenen cap prova ni indici que les avalen, en aquest cas existeixen tota una serie d'indicis que no només no contradiuen l'autenticitat, sinó que hi incideixen. Naturalment hem de tindre en compte que es tracta d'una reunió a la qual s'ha convidat només experts que avalen la seua possible autenticitat, però tot i això, de moment els indicis indiquen que la Comunitat Valenciana acull des de fa segles una de les relíquies més famoses i importants de la Cristiandat. De fet, el títol del Congrés, «València, la ciutat del Sant Grial», no deixa lloc a dubtes sobre la intenció dels organitzadors.

Blocs per a navegar