Mawlânâ Rumí (m. 1273)
Comentari:
No s'és un dervix per tenir més coneixements llibrescos sobre la senda sufí, ni per seguir tal o qual formalitat ritual. Tampoc no s'és un dervix per posar-se un turbant al cap, canviar de nom o portar a la mà un tasbîh, una mena de rosari sufí, amb el qual invocar un déu tan toquejat i gastat que ja només existeix en les nostres ments com a simple ídol del passat. El genuí dervix és algú capaç de sorprendre's radicalment davant les coses; algú que no roman tancat en una sola identitat, coneixedor que la realitat no es deixa englobar en una única perspectiva. No hi ha veritats absolutes, ens diu el dervix, ni religions definitives que vinguin a segellar res, ni a completar o corregir les anteriors, com si hi hagués, potser, alguna cosa semblant a un pla diví que se li hagués anat revelant a l'home per etapes històriques. El que en veritat parla del dervix és el seu cor límpid i humil, blanc com la neu. Deia el profeta Muhàmmad que tota la saviesa del savi rau en la bondat del seu caràcter. El sufisme és un saber i un sabor, ma'arifa i dhawq: una saviesa genuïna que amara el caràcter i el transforma d'arrel en llum i amor. I és que el dervix es caracteritza per l'excel·lència que imprimeix a tot el que diu i fa. En definitiva, per a veure i conèixer la veritat, s'ha de viure en la veritat, l'esplendor del qual és la bellesa.
Halil Bárcena
Halil Bárcena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada