dijous, 22 de gener de 2009

La força curativa de l'ecologia interior

Així com hi ha una ecologia exterior, també hi ha una ecologia interior feta de solidaritat i sentiment de relligament amb el tot
Autor: Leonardo Boff - Font:
Home-univers.
Home-univers

En temps de crisi com el nostre busquem fonts d'inspiració allà on es trobin.
Una n'és l'ecologia interior. Per a avaluar la seva importància hem de conscienciar-nos que la nostra relació amb la Terra, almenys en els darrers segles, està basada en falses premisses ètiques i espirituals: antropocentrisme, negació del valor intrínsec de cada ésser, dominació de la Terra, depredació dels seus recursos . Aquestes premisses han produït l'actual estat de malaltia de la Terra que repercuteix en la psique humana.

Així com hi ha una ecologia exterior, també hi ha una ecologia interior feta de solidaritat, sentiment de relligament amb el tot, cura i amorització. Les dues ecologies estan lligades umbilicalment. És el que es coneix com a psicologia ambiental o, en l'expressió d'E Wilson, com a biofília. La seva base no és només antropològica sinó també cosmològica, ja que el propi univers, segons reconeguts astrofísics, com Brian Swimme entre d'altres, tindria una profunditat espiritual. L'univers no està només format pel conjunt d'objectes, sinó pel teixit de relacions entre ells, fent subjectes que intercanvien informacions i s'enriqueixen.

A partir de l'ecologia interior, la Terra, el Sol, la Lluna, els arbres, les muntanyes i els animals no estan només allà fora, viuen en nosaltres, com a figures i símbols carregats d'emoció. Les experiències -bones o traumàtiques- que hàgim tingut amb aquestes realitats deixaren marques profundes en la psique. Això explica l'aversió cap a algunes o l'afinitat que sentim respecte a altres.

Aquests símbols configuren una veritable ecologia interior, el codi de desxifrat del qual constituí una de les conquestes espirituals del segle XX, amb Freud, Jung, Adler, Lacan, Hillmann i altres. En el més profund de nosaltres, segons CG Jung, brilla l'arquetip de la Imago Dei, de l'Absolut. Ningú va treballar millor que Viktor Frankl aquesta dimensió que ell anomena inconscient espiritual, i els moderns denominen mystical mind o punt Déu en el cervell. En darrer terme, aquest inconscient espiritual és expressió de l'espiritualitat mateixa de la Terra i de l'univers que irromp a través de nosaltres, que som la part conscient de l'univers i de la Terra.

Aquesta profunditat espiritual ens fa entendre, per exemple, aquesta exemplar actitud ecològica dels indis Sioux dels Estats Units. En algunes festes rituals ells es delecten amb un cert tipus de fesols que creixen en el sòl profund i són difícils de recol·lectar. Què fan els Sioux? S'aprofiten de les reserves que una espècie de ratolí pròpia de les praderies de la regió acumula per consumir a l'hivern. Sense aquesta reserva correrien perill de morir de fam. En prendre els seus fesols, els Sioux tenen clara consciència que estan trencant la solidaritat amb el germà ratolí i que li estan robant. Per això fan aquesta commovedora pregària: «Tu, ratolí, que ets sagrat, tingues misericòrdia de mi. Tu, sí, ets dèbil, però prou fort per a fer la teva feina, ja que forces sagrades es comuniquen amb tu. Tu ets també savi, ja que la saviesa de les forces sagrades sempre t'acompanya. Que jo pugui també ser savi en el meu cor perquè aquesta vida ombrívola i confusa sigui transformada en permanent llum». I com a senyal de solidaritat, en treure els fesols deixen al seu lloc trossos de cansalada i dacsa. Els Sioux se senten units espiritualment als ratolins i a tota la natura.

Urgeix ressuscitar aquest esperit de mútua pertinença perquè el perdem per l'excés d'individualisme i de competició que subjauen sota la crisi actual.

El sistema imperant treu de polleguera el desig de tenir, a costa d'un altre desig més fonamental, que és el de ser i el d'elaborar la nostra pròpia singularitat. Això exigeix capacitat d'oposar-se als valors dominants i de viure ideals lligats a la vida, a la seva cura, a l'amistat i l'amor.

L'ecologia interior, també anomenada ecologia profunda (deep ecology), busca despertar el xaman que s'amaga en cadascun de nosaltres. Com tot xaman podem entrar en diàleg amb les energies que treballen en la construcció de l'univers, des de fa 13.700 milions d'anys. Sense una revolució espiritual serà difícil que sortim de l'actual crisi, que exigeix un nou contracte amb la vida i amb la Terra. En cas contrari, seguirem errants i solitaris.

Leonardo Boff és teòleg.

Blocs per a navegar