[Poesia] Dr. Javad Nurbakhsh: L'Any Nou

L'ANY NOU

(poema del Diwan de poesía Sufí del mestre Dr. Javad Nurbakhsh

Posseïdors de puresa! El cor ha sentit alguna cosa sobre l'Any Nou,
el moment del goig, de la felicitat i de l'esperança, ha arribat.

Aquells ulls que vau tancar per la foscor de la nit,
obriu-los bé ara, perquè el sol ha brillat.

Embriagats, feu palmes i canteu i balleu,
perquè l'instant que ja ha passat ningú l'ha tornat a trobar.

Ahir es va esfumar, de demà no se'n sap res,
avui és el temps de la felicitat, el dia assenyalat.

Aquest Any Nou és benedicció, perquè el sufí
ha perdut ambdós mons només per aquest instant.

Enxampats esteu en el llaç del "jo" i del "tu".
Feliç el cor que ha tallat amb tot, llevat de l'Amic.

Si et donen Llum, t'arrabassaran de tu,
i per això aquest ocell del nostre cor se n'ha envolat del niu.

[Gnosi] Sobre la tristesa

Demanaren a Abú 'Osman sobre la tristesa que s'experimenta sense saber d'on ve. Ell respongué: "L'esperit enregistra tots els pecats i crims de la nafs, mentre que la nafs els oblida. Quan l'esperit veu que la nafs es desperta, li presenta els pecats i els crims, i naix llavors en la nafs humilitat i vergonya. Aquesta és la tristesa que s'experimenta sense saber d'on ve."

(LT 226)

Per a aqueixa càrrega de tristesa que afligia el meu cor,
Déu envià algú amb l'alé del Messies, i me la llevà.

Hâfez

On jo sóc, hi ha tristesa i no hi ha cor.
On ets Tu, hi ha cor i no hi ha tristesa.

Sanâi

Traduït de Javad Nurbakhs, Simbolismo Sufí, 1, Madrid, Editorial Nur, 2003, p. 256.

El sufisme segons Joneid

El sufisme es fonamenta sobre set pilars, símbol de l'exemple a seguir de vuit profetes:

-en la magnanimitat ser com Abraham, que volgué sacrificar el propi fill per Déu;
-en la conformitat (rezâ) ser com Isaac, que per agradar Déu oferí la pròpia vida;
-en la paciència ser com Job, que suportà les desgràcies més àrdues;
-en la pregària ser com Zacaries, que parlava amb Déu des del cor (1)
-en l'exili i el retir ser com Joan, que se sentia estrany en la seua terra i, encara que estava present entre els coneguts, n'estava absent interiorment;
-en el viatge, com Jesús, que no duia més que un bol per beure aigua i una pinta, i, quan va veure que algú bevia aigua amb les mans a manera de bol i que es pentinava amb els dits, se'n va desprendre;
-en el vestit, com Moisés, que es vestia amb un mantell de llana,
-i en la pobresa interior, com Mohàmmed, que deia: "La pobresa és el meu honor".

Traduït de Javad Nurbakkhsh, La gnosis sufí, I, 1998, p. 19.

L'Orde Sufí Nematol·lahí

* Joneid, Abol Qâsem Ibn Mohammad (910) = Gran mestre sufí d'origen persa, considerat com a fundador de l'escola sufí de Bagdad.

1. Referència al versicle alcorànic: "... i quan parlà amb el seu Senyor en veu baixa." (19,3) = إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ نِدَاءً خَفِيًّا