[Poesia] Anònim: No me mueve, mi Dios...

No me mueve, mi Dios, para quererte
el cielo que me tienes prometido,
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor, muéveme el verte
clavado en una cruz y escarnecido,
muéveme ver tu cuerpo tan herido,
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera,
que aunque no hubiera cielo, yo te amara,
y aunque no hubiera infierno, te temiera. 

No me tienes que dar porque te quiera,
pues aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera.

[Poesia] Omar Hayyâm: Admetem...

"Admetem que hagis resolt l'enigma de la creació. Quin és el teu destí? Admetem que hagis pogut despullar la Veritat de tots els seus vestits. Quin és el teu destí? Admetem que hagis viscut cent anys, feliç, i que visquis cent anys encara. Quin és el teu destí?."

Omar Khayyâm. Rubaiyat. Palma de Mallorca: J.J. de Olañeta, editor ("Els petits llibres de la saviesa", 14), p. 27.
 

[Poesia] Omar Hayyâm: En els monestirs...

"En els monestirs, les sinagogues i les mesquites es refugien els febles que espanta l'Infern. L'home que coneix la grandesa de Déu no sembra en el seu cor la mala llavor del terror i de la imploració."

Omar Khayyâm. Rubaiyat. Palma de Mallorca: J.J. de Olañeta, editor ("Els petits llibres de la saviesa", 14), p. 26.