Ḥal·lāğ: "Oh estimat meu! Ets tu el meu prec"

Poema 113

1 ¡Oh estimat meu! Ets tu el meu prec;
i em perceps arreu on sigui.
2 Per il·luminar-me, la teva llum refulgent
m'ha obert els ulls de bat a bat.
3 He acomplert dintre meu la teva veritat;
fes amb mi, doncs, el que vulguis,
4 que sóc mort a causa de l'amor
i m'extingeixo entre els amants.

Ḥal·lāğ. Dīwān. Edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena. Barcelona (Fragmenta Editorial: "Sagrats i clàssics", 4), 2010, pàgs. 318-19.

Ibn 'Arabî: La religió de l'amor

ترجمان الأشواق - ديوان الشيخ الأكبر محي الدين بن عربي الحاتمي الأندلسي

موال : لقد صار قلبي قابلا كل صورة

فمرعى لغزلان و بيت لأوثان

و دير لرهبان و كعبة طائف

و ألواح توراة و مصحف قرآن

أدين بدين الحب أنى توجهت

ركائبه فالحب ديني و إيماني

"El meu cor ha adoptat totes les formes.
Ha estat pastura de gaseles i un convent per a monjos cristians,
un temple per als ídols i la Ka'ba d'un pelegrí,
les taules d'una Torah i les pàgines d'un Alcorà.
Sóc de la religió de l'amor: allà on apareguen els camells de l'amor,
allà l'amor és la meua religió i la meua fe."

’Ibn ‘Arabî, de Múrcia (m. el 1240)
apud Robert I. Burns, Moros cristians i jueus en el regne croat de València, València, 1987

WebIslam

[Gnosi] Sobre la tristesa

Demanaren a Abú 'Osman sobre la tristesa que s'experimenta sense saber d'on ve. Ell respongué: "L'esperit enregistra tots els pecats i crims de la nafs, mentre que la nafs els oblida. Quan l'esperit veu que la nafs es desperta, li presenta els pecats i els crims, i naix llavors en la nafs humilitat i vergonya. Aquesta és la tristesa que s'experimenta sense saber d'on ve."

(LT 226)

Per a aqueixa càrrega de tristesa que afligia el meu cor,
Déu envià algú amb l'alé del Messies, i me la llevà.

Hâfez

On jo sóc, hi ha tristesa i no hi ha cor.
On ets Tu, hi ha cor i no hi ha tristesa.

Sanâi

Traduït de Javad Nurbakhs, Simbolismo Sufí, 1, Madrid, Editorial Nur, 2003, p. 256.

Vídeos- Mostres de dhikr sufí

El sufisme segons Joneid

El sufisme es fonamenta sobre set pilars, símbol de l'exemple a seguir de vuit profetes:

-en la magnanimitat ser com Abraham, que volgué sacrificar el propi fill per Déu;
-en la conformitat (rezâ) ser com Isaac, que per agradar Déu oferí la pròpia vida;
-en la paciència ser com Job, que suportà les desgràcies més àrdues;
-en la pregària ser com Zacaries, que parlava amb Déu des del cor (1)
-en l'exili i el retir ser com Joan, que se sentia estrany en la seua terra i, encara que estava present entre els coneguts, n'estava absent interiorment;
-en el viatge, com Jesús, que no duia més que un bol per beure aigua i una pinta, i, quan va veure que algú bevia aigua amb les mans a manera de bol i que es pentinava amb els dits, se'n va desprendre;
-en el vestit, com Moisés, que es vestia amb un mantell de llana,
-i en la pobresa interior, com Mohàmmed, que deia: "La pobresa és el meu honor".

Traduït de Javad Nurbakkhsh, La gnosis sufí, I, 1998, p. 19.

L'Orde Sufí Nematol·lahí

* Joneid, Abol Qâsem Ibn Mohammad (910) = Gran mestre sufí d'origen persa, considerat com a fundador de l'escola sufí de Bagdad.

1. Referència al versicle alcorànic: "... i quan parlà amb el seu Senyor en veu baixa." (19,3) = إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ نِدَاءً خَفِيًّا

Com la neu

Institut d'Estudis Sufís

"El llibre dels sufí no és de tinta i lletres; no és altra cosa que un cor blanc com la neu "

Mawlânâ Rumí (m. 1273)

Comentari:

No s'és un dervix per tenir més coneixements llibrescos sobre la senda sufí, ni per seguir tal o qual formalitat ritual. Tampoc no s'és un dervix per posar-se un turbant al cap, canviar de nom o portar a la mà un tasbîh, una mena de rosari sufí, amb el qual invocar un déu tan toquejat i gastat que ja només existeix en les nostres ments com a simple ídol del passat. El genuí dervix és algú capaç de sorprendre's radicalment davant les coses; algú que no roman tancat en una sola identitat, coneixedor que la realitat no es deixa englobar en una única perspectiva. No hi ha veritats absolutes, ens diu el dervix, ni religions definitives que vinguin a segellar res, ni a completar o corregir les anteriors, com si hi hagués, potser, alguna cosa semblant a un pla diví que se li hagués anat revelant a l'home per etapes històriques. El que en veritat parla del dervix és el seu cor límpid i humil, blanc com la neu. Deia el profeta Muhàmmad que tota la saviesa del savi rau en la bondat del seu caràcter. El sufisme és un saber i un sabor, ma'arifa i dhawq: una saviesa genuïna que amara el caràcter i el transforma d'arrel en llum i amor. I és que el dervix es caracteritza per l'excel·lència que imprimeix a tot el que diu i fa. En definitiva, per a veure i conèixer la veritat, s'ha de viure en la veritat, l'esplendor del qual és la bellesa.

Halil Bárcena