El sufisme segons Joneid

El sufisme es fonamenta sobre set pilars, símbol de l'exemple a seguir de vuit profetes:

-en la magnanimitat ser com Abraham, que volgué sacrificar el propi fill per Déu;
-en la conformitat (rezâ) ser com Isaac, que per agradar Déu oferí la pròpia vida;
-en la paciència ser com Job, que suportà les desgràcies més àrdues;
-en la pregària ser com Zacaries, que parlava amb Déu des del cor (1)
-en l'exili i el retir ser com Joan, que se sentia estrany en la seua terra i, encara que estava present entre els coneguts, n'estava absent interiorment;
-en el viatge, com Jesús, que no duia més que un bol per beure aigua i una pinta, i, quan va veure que algú bevia aigua amb les mans a manera de bol i que es pentinava amb els dits, se'n va desprendre;
-en el vestit, com Moisés, que es vestia amb un mantell de llana,
-i en la pobresa interior, com Mohàmmed, que deia: "La pobresa és el meu honor".

Traduït de Javad Nurbakkhsh, La gnosis sufí, I, 1998, p. 19.

L'Orde Sufí Nematol·lahí

* Joneid, Abol Qâsem Ibn Mohammad (910) = Gran mestre sufí d'origen persa, considerat com a fundador de l'escola sufí de Bagdad.

1. Referència al versicle alcorànic: "... i quan parlà amb el seu Senyor en veu baixa." (19,3) = إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ نِدَاءً خَفِيًّا