Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de juny del 2008

Definicions simbòliques del cor

Imatge de Susana Muñoz i Francisco Pérez de Villar : Reiki Radial del Corazón

[Cirlot 1979: 145]
= En l'esquema vertical del cos humà tres són els punts principals: el cervell, el cor i el sexe. Però el central és el segon i per aqueixa situació adquireix el privilegi de concentrar en certa manera la idea dels altres dos. El cor és l'única víscera que els egipcis deixaven a l'interior de la mòmia, com a centre necessari al cos per a l'eternitat (tot centre és el símbol de l'eternitat, atês que el temps és el moviment extern de la roda de les coses i, al bell mig, hi ha el "motor immòbil", segons Aristòtil). En la doctrina tradicional, el cor és el veritable seient de la intel·ligència, i el cervell només n'és l'instrument de realització; per això, en el sistema analògic antic, que demostra la profunditat dels conceptes i llur persistència, al cervell correspon la lluna i al cor el sol. Totes les imatges de centre s'han relacionat amb el cor, bé com a correspondències o com a substitucions, tals com la copa, el cofre i la caverna. Segons els alquimistes, el cor és la imatge important del sol en l'home, com l'or és la imatge del sol en la terra. La importància de l'amor en la mística doctrina de la unitat explica que aquell es funda també en el sentit simbòlic del cor, ja que estimar només és sentir una força que impulsa en un sentit determinat cap a un centre donat. En els emblemes, doncs, el cor significa l'amor com a centre d'il·luminació i felicitat, per la qual cosa apareix rematat per flames, una creu, la flor de lis, o una corona.

Traduït de Juan-Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, Barcelona: Labor, 1979

[Morales 1986:105] = És tradició que en el cor rau la intel·ligència, per la qual cosa el cervell només en seria un intèrpret. [...] En la tradició bíblica expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la Misericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.

Traduït de José Luis Morales y Martín, Diccionario de iconología y simbología, Madrid: Taurus, 1986

[Alonso 2000:480] = Figura pintada en una pedra, composta per un cor, que forma part d'una pràctica endivinatòria que caigué en desús ja fa alguns segles i que ara ha tornat a guanyar interês a través de la mància denominada de les "Pedres Parlants". Aquesta pedra simbolitza les històries d'amor i els assumptes familiars.

Traduït de J. Felipe Alonso, Diccionario Espasa de Ciencias Ocultas, Madrid: Espasa, 2000.

divendres, 6 de juny del 2008

El sutra del cor


Tibetà: Phags.pa shes.rab.kyi pha.rol.tu phyin pa'i snying.po
Català:
El discurs sobre l'essència de la saviesa que va més enllà

Per a Joan Terol, que em va fer l'oferiment d'aquest petit tresor.
Això he escoltat. Una vegada, el Benaventurat romania a Rajagriha sobre el Cim del Voltor, amb una gran assemblea de monjos i bodissatves. En aquell temps, el Benaventurat estava totalment absort en la concentració que examina tot fenomen anomenada "Il·luminació Profunda".
Alhora, el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, contemplava la profunda pràctica de la Saviesa que va més enllà, analitzant els cinc agregats, buits per naturalesa.
Llavors, mitjançant la inspiració del Buda, el Venerable Sariputra parlà al Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, tot dient: "Com han d'aprendre aquells de bona família que desitgen seguir la pràctica profunda de la Saviesa que va més enllà?". Així parlà i el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, contestà al Venerable Sariputra: "Oh, Sariputra, qualsevol fill o filla de bona família que desitge seguir la pràctica profunda de la Saviesa que va més enllà, haurà de contemplar-la així, analitzant els cinc agregats, buits per naturalesa.
Forma és buit, vacuïtat és forma. Vacuïtat no és més que forma, forma no és més que vacuïtat. De la mateixa manera, sensacions, recognició, formacions kàrmiques i consciència són buides.
Per tant, Sariputra, tots els fenòmens són buits, sense característiques. Ni naixen ni tenen fi; no són ni impurs ni lliures d'impuresa. Ni augmenten ni minven.
Per tant, Sariputra, en vacuïtat no hi ha forma, ni sensacions ni recognició, ni formacions kàrmiques, ni consciència; no hi ha ull, ni orella, ni nas, ni llengua, ni cos ni ment. No hi ha esferes dels ulls..., fins i tot no hi ha esferes de la ment; no hi ha res de tot això, ni tan sols l'esfera de la consciència mental. No hi ha ignorància; no hi ha destrucció d'ignorància..., no hi ha res de tot això, fins i tot no hi ha vellesa ni mort, ni hi ha destrucció de vellesa ni mort. Per tant, no hi ha sofriment, ni causa de sofriment, ni cessació del sofriment ni camí. No hi ha saviesa, ni guanys ni absència de guanys.
Per tant, Sariputra, com que no hi ha guanys tots els Bodissatves segueixen la saviesa que va més enllà; i a causa que no hi ha foscor de ment, no tenen por. Passant completament enllà de la falsedat, arriben enllà dels confins de l'aflicció.
Tots els Budes que romanen en els tres temps, en confiar en la saviesa que va més enllà, despertaren completament i clara a la insuperada, més perfecta i completa Il·luminació.
D'aquesta manera, el mantra de la saviesa que va més enllà, el mantra del gran discerniment, el mantra insuperat, el mantra immillorable, el mantra que calma tot sofriment haurà de ser conegut com la veritat, perquè no hi ha decepció. El mantra de la saviesa que va més enllà és proclamat:
TA YA TA OM GATE GATE PARAGATE PARASAMGATE BODI SOHA
(Vés, vés, vés més enllà, vés completament més enllà, Despertat, que així siga!)
Oh, Sariputra, així és com un Bodissatva Mahassatva haurà d'aprendre la profunda saviesa que va més enllà.
Llavors el Beneït sorgí d'aquella concentració i elogià el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, dient: "Molt bé, molt bé, fill de bona família! És exactament així. La profunda saviesa que va més enllà haurà de ser practicada exactament com has dit, i els Tatagates se n'alegraran."
Quan el Beneït hagué dit això, el Venerable Sariputra, el Noble Avaloquitesvara, el Bodissatva Mahassatva, tota aquesta reunió i el món amb els seus déus, homes, antidéus i esperits, amb els cors plens de goig, lloaren les paraules del Beneït.
Així acaba el noble discurs sobre l'essència de la saviesa que va més enllà.

Blocs per a navegar